Streptomyces spp.

Laura Barbero, Alba Castrillon,  Paula Corral, Sabina Couto

Nom:
Streptomyces spp.

Classificació:
· Fílum: Actinobacteria
· Classe: Actinobacteridae
· Ordre: Actinomycetales
· Família: Streptomycineae
· Gènere: Streptomycetaceae

Característiques morfològiques:
Streptomyces són bacteris Gram-positius amb una morfologia semblant a la dels fongs. Són cèl·lules filamentoses, amb ramificacions i no segmentades que formen micelis, d’on formaran les espores anomenades conidis. Els filaments, que serveixen de subjecció al sòl, tenen un diàmetre de 0,5 a 1 µm i una longitud indefinida.

Característiques metabòliques:
Una de les característiques metabòliques més destacada d’aquest tipus d’organisme és la utilització d’un metabolisme secundari complex, on les vies utilitzades no són necessàries per la supervivència. Utilitzen l’oxigen com a acceptor final d’electrons i per tant són aeròbics estrictes (sense oxigen no poden sobreviure) i com a compost final en l’oxidació hi trobem l’aigua. Són quimioorganotròfics i poden utilitzar una gran varietat de fonts de carboni, entre elles sucres, aminoàcids, alcohols i componens aromàtics gràcies a diversos enzims hidrolítics.
El seu genoma és molt gran comparat amb altres microorganismes i l’any 2002 va ser seqüenciat en la seva totalitat. Això els dóna una àmplia diversitat metabòlica que els facilita l’adaptació a nombroses necessitats específiques.

Característiques ecològiques:
Stremptomyces es poden trobar arreu del món, en hàbitat terrestre i tenen una temperatura òptima pel creixement de 30ºC malgrat tenir un rang de 18ºC a 45ºC. Aquests organismes secreten geosmina, un metabòlit volàtil alliberat que crea l’olor característica de la terra humida.
A més poden presentar simbiosi mutualista amb Attini, un gènere de formiga que cultiva fongs i l’utilitza com a aliment. El paper d’Streptomyce és establir-se en les cutícules de les formigues i alliberar unes toxines que impedeixen que males herbes malmetin el fong cultivat.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Com que actuen com a descomponedors, són una gran font de nutrients per a vegetals i pel desenvolupament del sòl. Cal destacar que el miceli té hidrofobines (proteïnes) que ajuden a l’organisme en situacions de falta d’aigua i és un component clau en l’elaboració de matèria prima i humus.
Canviant d’àmbit, Streptomyces actualment són els principals productors d’antibiòtics, creats a través del metabolisme secundari anomenat anteriorment. També està relacionat amb l’elaboració d’altres productes com antifúngics, antibacterians o productes farmacèutics (antitumorals o immunosupressors)
En el camp de la biotecnologia aquest organisme està prenent un paper molt importat degut al seu genoma completament seqüenciat. Aquest fet permet obtenir proteïnes recombinants humanes de manera més eficaç que com es feia fins al moment, amb organismes com E.coli.
Malgrat que Streptomyces pot provocar algunes infeccions en persones o plantes, trobem pocs casos on sigui considerat un patògen.