Streptococcus sp

Figura 1. Streptococcus pyogenes

Nom científic: Streptococcus sp
Nom comú: Estreptococos


Classificació
Fílum: Firmicutes
Classe: Bacilli
Família: Lactobacillales
Ordre: Streptococcaceae
Gènere: Streptococcus

Característiques morfològiques

És un grup de bacteris molt divers i molt heterogeni però tots comparteixen unes determinades característiques: Són esfèriques de no més de 2 micròmetres de diàmetre. Acostumen a formar agrupacions de dos en dos o en cadena durant la seva multiplicació i així formen colònies que poden ser grans o no superar els 0.5 mm de diàmetre. Streptococcus pneumoniae és una excepció en quant a la morfologia, es troba com a diplococus encapsulat o en cadenes curtes. (1)

Són immòbils i no formen espores. La majoria no presenta pigmentació tot i que hi ha excepcions (grup B i D). 

Són bacteris grampositius, és a dir, es tenyeixen de color blau o violeta amb la tinció de gram. Algunes espècies presenten càpsula durant la fase de creixement, constituida per polisacàrids o per àcid hialurònic. Té capacitat hemolítica.

Caractéristiques metabòliques

La majoria són anaeròbics facultatius, és a dir, bacteris que poden desenvolupar-se amb o sense oxigen. Així poden fer la respiració amb l'oxigen present o la fermentació sense oxigen. També existeixen bacteris d'aquest gènere que són anaeròbics obligats, moren en presència d'oxigen. 

Els fermentadors son quimioorganotròfics, oxiden la matèria orgànica (font d'energia i font de carboni). Porten a terme la via glucolítica clàssica anomenada Embden-Meyerhof. 

En el procés de fermentació l'energia l'obtenen a partir de la fosforilació a nivell de substrat i els electrons van a un compost orgànic (acceptor intern d'electrons). No tenen cadena de transport d'electrons (absència de profirines i citocroms) i els compostos originals només s'oxiden parcialment. 

Concretament, aquests bacteris fan la fermentació homolàctica, caracteritzada per obtenir com a únic producte de la fermentació l'àcid làctic (acceptor d'electrons) (1).  Obtenen dues molècules d'àcid làctic a partir d'una molècula de glucosa. En la fermentació, el NADH s'oxida quan es redueix el compost orgànic i d'aquesta manera pot ser reciclat el NAD+. 

Glucosa + 2ADP + 2Pi --> 2 àcids làctics + 2ATP.

El gènere Streptococcus es caracteritza per ser catalasa-, és a dir, no presenta aquest enzim que descomposa H2O2. Aquesta característica permet identificar-los fàcilment. També són oxidases negatives. 

Presenten requeriments nutricionals segons les espècies. La majoria són bastant estrictes i necessiten vitamines, aminoàcids, purines i pirimidines. Creixen en medis enriquits com l'Agar sang, una combinació d'agar nutritiu i agregat de sang ovina. Aquest es pot utilitzar per classificar els bacteris segons el tipus d'hemòlisi que presenten, realitzant la prova de l'halo:

- ß-hemolítics: són els bacteris que produeixen una hemòlisi total dels glòbuls vermells de la sang. A la prova s'observa un halo transparent al voltant de les colònies. 

- α-hemolítics són aquells bacteris que produeixen una hemòlisi parcial, s'observa un halo de tonalitats verdoses al voltant de les colònies. 

- γ- hemolítics: Aquells bacteris que no produeixen hemòlisi sobre l'agar sang. 

Característiques ecològiques 

La temperatura òptima de creixement és entre 35 i 37 ºC i varia en funció de l'espècie. 

La majoria viuen en medis sòlids i moltes formen part de la microbiota de l'èsser humà en diferents localitzacions com: tracte respiratori, pell, boca, tracte gastrointestinal i tracte urogenital. Són capaces de produir malalties quan es troben fora del seu hàbitat (espècies patògenes). 

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques 

És un grup de bacteris que ha generat molts problemes en l'àmbit clínic, ja que poseeixen una resistència molt gran als antibiòtics gràcies a la seva variabilitat i complexitat antigènica. Presenten una càpsula formada principalment per àcid hialurònic i una paret d'estructura típica de bacteris grampositius. En aquesta paret presenten àcid teicoic i antigens proteics de superfície: M , T i R. L'àcid teicoic facilita l'adherència del bacteri a la mucosa i la proteïna M té una funció important en la virulència del bacteri. Aquestes proteïnes presenten factors antigènics associats com les lipoproteinases. Algunes espècies poden presentar també una proteïna extracel·lular anomenada NADasa o exotoxines com l'estreptolicina o. Tots aquests components antigènics, comporten que es trobin entre el gènere  algunes de les espècies més importants en patologia humana com Streptococcus pneumoniae o Streptococcus pyogenes. Segons els antigens que presenten es poden classificar en 5 grups:

- Grup A: Causants de malalties com la faringitis, les amígdales, l'escarlatina, la cel·lulitis, la febre reumàtica i la glomerulonefritis. 

- Grup B: Causants de malalties com la meningitis neonetal i la corioamnionitis en embarassades. 

- Grup C: Causants d'infeccions respiratòries (pneumònies i altres). 

- Grup D: Causants d'infeccions en el tracte urinari o genital i en ferides greus. 

- Grup E: Causants d'infeccions respiratòries, cel·lulitis i sèpsia.

Un altre aspecte important a destacar és que actualment s'utilitza Streptococcus com a indicador de contaminació fecal. Aquests bacteris són utilitzats per valorar la qualitat dels aliments, aigües consumides per l'èsser humà, l'agricultura, indústria, etc. Aquests bacteris, com s'ha dit anteriorment es troben a la microbiota del tracte intestinal de l'home i en els animals de sang calenta i aquests són secretats a través dels excrements, d'aquí vindrà la indicació d'un risc de contaminació fecal a l'ambient si s'identifica la seva presència. (2)

Bibliografia
1. Madigan, M T., Martinko,J M., Dunlap,P V. & Clark, D P. (2009). Brock:Biología de los microorganismos. (12ª ed.). Pearson Educación.
2. Súarez Pita, M (2002). Tendencia actual del estreptococo como indicador de contaminación fecal. Revista Cubana de Higiene y Epidemología, 40 (1), 38-43.