Staphylococcus spp.

Staphylococcus spp.

LAIA GIL PRAT I IMANE BELTRAN GARCIA 

Classificació 

Firmicutes, Bacilli, Bacillales, Staphylococcaceae, Staphylococcus (Rosenbach 1884).

Característiques morfològiques 

Estafilococ en raïm, tètrades o diplococs, gram positiu (violeta), petit, sense mobilitat, presenta colònies blanques en mèdis no selectius ni diferencials.

Característiques metabòliques

És un quimioorganoheterotòf, fa glucòlisi, fermentació de sucres i respiració aeròbia i anaeròbia facultativa.

La seva font d’energia és la matèria orgànica (glucosa, lactosa, etc... especialment el manitol), i la font de carboni la glucosa. El poder reductor el tenen el NAD i el NADP. Els principals donadors d’electrons són el NADH i el NADPH que es reciclen a la cadena de transport electrònic.No té requeriments nutricionals específics, però creix en Manitol, en medis amb sang.

Característiques ecològiques

El seu creixement òptim és entre 5-25º, però també creix molt bé fins a 37º.

Creix en tots els teixits biològics sobretot animals i en hàbitats amb acumilació de matèria orgànica, i en conductes de ventilació, superfícies de contacte amb la pell... són molt abundants ja que formen part de la flora sapròfita dels mamífers, tenen una gran dispersió sobretot per contacte parenteral i tenen una distribució mundial.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques

És un gènere amb molt interés clínic per la patogenicitat que presenten algunes espècies com S.aureus, S.epidermidis, S.saprophyticus en humans. Tenen la particularitat que produeixen catalasa, poden produir coagulasa (relació amb el seu potencial patogènic), beta-lactamasa, endo i exotoxines patògenes i poden presentar regions al genoma de multiresistència a antibiòtics com la penicilina, la meticilina, la tetraciclina, la cefoxitina, que és el problema de molt hospitals.

  Normalment provoquen infeccions a la pell com fol·liculitis, impetigen, furóncols i cel·lulitis, aquelles malalties que estan delimitades per una petita àrea de la pell.