Clostridium perfringens

Nom: Clostridium perfringens

Figura 1. Morfologia de Clostridium perfringens.

Classificació

Fílum: Firmicutes 

Classe: Clostridia 

Ordre: Clostridiales 

Família: Clostriciaceae 

Gènere: Clostridium 

Característiques morfològiques
És un bacil anaeròbic gram-positiu que no té flagels (és immòbil) (Figura 1) i que té la capacitat de formar espores. És gran i rectangular. No sol presentar agrupació (s'observa sol) i si la presenta, és en parelles o en cadenes curtes.

Característiques metabòliques
Clostridium perfringens és un bacteri anaeròbic estricte o obligat que mor en presència d'oxigen, excepte si es troba en forma d'espora. Per aquest motiu, sol viure en aigües estancades amb nivells baixos d'oxigen i adquireix energia mitjançant la respiració anaeròbica.

És un quimiolitotròfic (produeix molta quantitat de gas) que utilitza nitrat com a acceptor d'electrons, de manera que el seu creixement és major quan es cultiva amb nitrat. Té la capacitat de dur a terme la fermentació anaeròbica per produir gasos, com per exemple diòxid de carboni, però no pot sintetitzar aminoàcids, de manera que no pot viure en medis en els que no hi ha els aminoàcids essencials. En aquesta fermentació anaeròbica, el bacteri degrada sucres per produir diferents productes de fermentació (acetona, butanol, etanol, isopropanol, àcid butíric, àcid acètic, CO2, H2...).

No té un sistema citocrom ni un mecanisme de fosforilació oxidativa, de manera que obté l'ATP per fosforilació a nivell de substrat.

Característiques ecològiques
Clostridium perfringens és un bacteri patogen causant de moltes malalties, pel que és molt habitual trobar-lo en la flora intestinal humana o d'altres animals. Tot i així, es pot trobar en molts tipus d'hàbitats diferents (té una ubiqüitat alta): en aigües residuals o estancades, en el sòl (on viu en "bosses anaeròbiques"), en carns mal cuinades, etc.

És un bacteri mesòfil, de manera que el seu creixement òptim es dóna a una temperatura d'entre 15ºC i 35ºC. A temperatures superiors als 121ºC, es destrueix el bacteri. A més, creix en un pH neutre (entre 7 i 7,4), de manera que en pHs àcids o bàsics també mor.

Autres característiques, aplicacions o problemàtiques
Clostridium perfringens és un patogen molt perillós que pot causar malalties de gran pes (fins i tot letals) en humans i en animals domèstics, com l'enteritis necròtica, el botulisme i la gangrena gasosa, degut a que té la capacitat de sintetitzar toxines. A més de provocar malalties, aquestes toxines poden generar problemes ambientals o ecològics en l'hàbitat d'aquest microorganisme i poden ser utilitzades com armes bioterroristes.

Tot i així, C. perfringens té algunes aplicacions beneficioses: serveix com a indicador de contaminació fecal de les aigües i algunes de les seves toxines es poden utilitzar com a tractament de malalties.

Els productes de la fermentació que generen solen fer pudor, fet que es considera una important contaminació ambiental.

Bibliografia

• Brock, T. D. (1978). Biología de los microorganismos. (2a ed). Barcelona: editorial omega.
• Daniel Barich. (2016). Microbewiki. Recuperat de https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/MicrobeWiki
• Quijivix, Sofía. (2009). Clasificación científica. U.M. Depto. de Odontología. Cátedra: Microbiología Humana (Guatemala).