dimarts, 3 de maig del 2016

Brocadia spp.


Brocadia spp.



GM.1 GP.4: Margarida Barber, Edgar Benavente, Laura Clapés i Albert Cortés.

Nom
   Brocadia spp.

Classificació
    Fílum: Planctomycetes
     Classe: Planctomycetia
       Ordre:   Planctomycetales
         Família: Planctomycetaceae
           Gènere: Candidatus Brocadia

        
        



       


        Característiques morfològiques
Els bacteris del gènere Candidatus Brocadia tenen forma de coc i no formen agrupacions. Disposen d'una paret proteica, en la qual no hi contenen peptidoglicans, per tant no estan inclosos dins dels bacteris grampositius ni dels gramnegatius. Bacteris esfèrics de més o menys 1µm i són sèssils, no tenen flagel.
A diferència de la resta de bacteris es divideixen per gemmació i no per fissió binària. La característica més important d'aquest gènere és la presència d'un orgànul que ocupa 30-60% del citoplasma del bacteri, el qual s'anomena anammoxisoma. Aquest té funció metabòlica.
        
        Característiques metabòliques
Són quimiolitoautotròfics i treballen en absència d'oxigen (anaerobis).
La font de carboni és el COi la font de poder reductor és l’amoni. 
Fan un procés anomenat anammox, en el qual l’amoni és oxidat a nitrit, donant com a productes N2 i H2O. Aquesta reacció la duu a terme l’enzim hidroxilamina oxidoreductasa, que es troba dins l’anammoxisoma. Aquest compartiment no permet la sortida de l’hidrazina (N2H4) al citoplasma, ja que és un intermediari molt tòxic.

        NH4 + + NO2 - -> N2 + 2H2O

        Característiques ecològiques
Trobem Candidatus Brocadia en llocs amb una alta concentració de nitrogen i en absència d'oxigen. Per exemple, en aigües residuals i estancades. La temperatura òptima està entre els 37ºC i els 43ºC, però n'hi ha que poden créixer fins a una temperatura mínima de -2ºC. El rang del pH està entre 6.5 i 9; amb un pH òptim de 8.
        
        Altres característiques, aplicacions o problemàtiques
Aquest gènere bacteria és utilitzat com a microorganisme pel sanejament d’aigües residuals gràcies a la metabolització de l’amoni a nitrogen.
Actualment, s’està investigant la utilització de la hidrazina (N2H4) per a la creació de biocombustibles, sobretot per a la propulsió de coets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.