dilluns, 2 de maig del 2016

Bacillus thuringiensis



Nom: Bacillus thuringiensis


Classificació taxonòmica: fílum Firmicutes, classe Bacilli, ordre Bacillales, família Bacillaceae, gènere Bacillus.


Característiques morfològiques: bacils grampositius amb puntes arrodonides, amb unes dimensions de 2-5 x 1 micròmetres, que formen espores centrals i el·lipsoïdals i presenten flagel·lació perítrica. Formen colònies circulars filamentoses de 3 a 8 mil·límetres de diàmetre i de color verdós.


Característiques metabòliques: és un microorganisme aerobi facultatiu que pot dur a terme la fermentació butandiòlica en absència d’oxigen. Pot utilitzar glucosa, fructosa, maltosa i ribosa com a font de carboni, compostos orgànics com a font d’electrons i oxigen com a acceptor d’electrons en la respiració aerobia. En el cas de la fermentació recicla el NADH formant butanol i etanol. Forma endotoxines cristal·lines Cry amb forma de doble piràmide durant l’esporulació. Bacillus thuringiensis no pot completar el cicle de Krebs perquè no té l’enzim α-cetoglutarat deshidrogenasa i realitza el cicle de l’àcid aminobutíric per obtenir succinat i seguir el cicle de Krebs.


Característiques ecològiques: Bacillus thringiensis és un paràsit d’insectes i també un sapròfit. Té una distribució global i es pot trobar en tot tipus de terrenys, des de platges fins a tundres. Aquest inicia el seu creixement quan es troba en un entorn on la temperatura és d’aproximadament 30ºC.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: Durant l’esporulació aquests bacteris formen la proteïna cristal·lina Cry que causa una malaltia mortal a l’insecte, provocant la formació de porus a les cèl·lules epitelials de l’intestí mitjà, la qual cosa permet el pas de fluids intestinals a la resta d’òrgans i teixits vitals de l’insecte. A més, les toxines produeixen la paràlisi de l’intestí de l’insecte, impedint els moviments peristàltics i evitant l’absorció d’aliments. Així doncs, es tracta d’un eficaç insecticida que afecta sobretot a les larves. Cal esmentar que hi ha soques efectives per grups d’insectes diferents, degut a l’especificitat dels receptors. A més, s’han pogut introduir els gens que controlen la formació d’aquesta proteïna (gens cry) per transgènesi en algunes plantes per millorar la seva resistència a les plagues.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.