Mycobacterium spp.

Nom: Mycobacterium spp.

Classificació:

Fílum	Actinobacteria
Classe	Actinobacteria
Ordre	Actinomycetales
Família	Mycobacteriaceae
Gènere	Mycobacterium

Característiques morfològiques: 

Són bacteris (bacils) gram-positius amb morfologia de vareta (0,3-0,5 µm de diàmetre) i immòbils, amb absència de qualsevol mecanisme de locomoció, i amb un contingut genòmic d'un 61-71% de l'enllaç G+C. Són altament resistents degut a una paret cel·lular gruixuda, que els fa resistents a condicions desfavorables, i recoberta per una capa cerosa amb presència d'àcid micòlic, que els converteix en microorganismes àcidresistents.

Hi ha Bacils que poden perdre parcialment la paret cel·lular. Aquest reben el nom de Esferoplasts, cèl·lules de forma esfèrica que són dependents de la seva integritat en un medi isotònic o hipertònic.

Característiques metabòliques: 

Són microorganismes aerobis o anaeròbics facultatius, és a dir, són bacteris que poden desenvolupar-se tant en presència com en absència d'oxigen. Presenten un creixement molt lent. Així doncs, poden desenvolupar un metabolisme respiratori utilitzant oxigen present o un metabolisme fermentatiu en absència d'aquest.

Estudis recents, dirigits pel professor Greg Cook, han evidenciat que aquesta capacitat que tenen les micobacteris per canviar el seu metabolisme respiratori oxigènic a fermentatiu amb absència d'oxigen depèn de la producció i reciclatge d'hidrogen molecular. Aquests bacteris poden metabolitzar hidrogen molecular utilitzant sistemes multienzimàtics d' hidrogenasses de producció i/o consum d'hidrogen. Aquest sistema s'activa amb absència d'oxigen per un regulador, el DosR.

Característiques ecològiques: 

Els micobacteris tenen un creixement lent. El temps de duplicació d'una generació és variable segons l'espècie; Micobacterium tuberculosis duplica la generació cada 18-24 hores, mentre Micobacterium leprae cada 14 dies. Els grups més importants de micobacteris són paràsits humans obligats amb una temperatura de creixement òptim de 37º, la temperatura corporal.

Tot i això, uns estudis exhaustius realitzats pel Dr. Chapman (1971) es va demostrar que els micobacteris ambientals no són exigents amb els seus requeriments nutricionals i en la seva temperatura òptima de creixement, i que una alta varietat d'ells poden prosperar dins d'un ampli rang de pH. Posterioment, el Dr. Falkinham i el seu equip van demostrar que diverses soques de micobacteris són tolerants a altes concentracions de salts i oxoanions de metalls pesants, fet que els ajuda a ser uns bons colonitzadors de zones aquàtiques de densitats variables de metalls i contaminacions.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Com s'ha introduït anteriorment, els Micobacteris tenen una capa cerosa amb àcid micòlic al voltant de la paret cel·lular; aquest fet complica l'estudi de la seva naturalesa, ja que impedeix l'aplicació de la tinció de gram per estudiar-la. Es fa servir un mètode alternatiu: la tinció de Siehl-Neelsen, que utilitza una sèrie de dissolvents per eliminar la capa cerosa. Per altra banda, per estudiar la naturalesa dels Esferoplats, que no tenen paret cel·lular, es requereixen estudis i testos genètics exhaustius.

El micobacteri més estudiat és el Mycobacterium tuberculosis a causa de la seva flexibilitat metabòlica, ha assolit una difusió a la població humana que és inigualable per a qualsevol altre patogen bacterià. La seva flexibilitat i resistència els permet desenvolupar-se en condicions molt adverses: privació de nutrients, hipòxia, estrès exogen, etc.

Molts d'ells són patògens, com M. tuberculosis, que causa la tuberculosi, i M. leprae, que provoca la lepra. En general provoquen malalties difícils de tractar, ja que són resistents a molts antibiòtics, per tant són un factor a tenir en compte en un ambient degut a la seva capacitat per colonitzar i produir la mort d'animals i persones.