Bacillus anthracis

Nom: Bacillus anthracis

Classificació: Firmicutes, Bacilli, Bacillales, Bacillaceae, Bacillus.

Característiques morfològiques: és Gram positiu, té una morfologia de bacil lleugerament corbada. Té una amplada de 1 - 1,2 µm i una llargada de 3-5 µm. És un bacteri immòbil que té la capacitat de fer endòspores.

Característiques metabòliques: és un bacteri aeròbic quimioorganotròfic. En la respiració l'acceptor final d'electrons és l'oxigen. Pot ser anaeròbic facultatiu en segons quines condicions. Creix favorablement en medis rics en en nucleòtids, aminoàcids i glucosa.

Característiques ecològiques: la temperatura òptima per aquest bacteri és al voltant de 35 ºC, a un pH entre 7 i 8. Bacillus anthracis es troba en els sòls arreu del planeta, quan els ramats l'ingereixen aquests són infectats. Tanmateix quan pateix unes circumstàncies desfavorables aquest és capaç de formar estructures de resistència, endòspores.

Altres característiques o problemàtiques: el Bacillus anthracis causa la malaltia de l'àntrax. Àntrax s’ha utilitzat com a arma biològica. Les seves endospores penetren al torrent sanguini desembocant'hi toxines provocant la mort de l'hoste. La seva particular càpsula evita que les cèl·lules del sistema immunitari la fagocitin. Fins al segle 20 ha representat un gran desastre en l'àmbit ramader i, per tant, per la societat quan s'ha patit la infecció. Actualment existeix la vacuna gràcies el descobriment de Robert Koch i Louis Pasteur.

G.M_1: Oriol Alcàzar i Jaume Anguera

Legionella sp.

Nom: Legionella sp.

Classificació: Proteobacteria; Gamma-Proteobacteria; Legionellales; Legionellaceae; Legionella.

Característiques morfològiques:

Bacteri Gramnegatiu en forma de bacil amb una mida d’entre 0,3-0,9 µm d’amplada i 2-20 µm o més d’alçada. Presenten motilitat per un, dos, o més flagels rectes laterals o polars corbats. Tot i que a vegades també es veuen soques immòbils. No formen endòspores ni microcists i no estan encapsulats. Predominen àcids grassos de cadena ramificada a la paret cel·lular.

Característiques metabòliques: 

Organisme aeròbic. Quimioorganotròfic, utilitzant aminoàcids com a fonts de carboni i energia. Els hidrats de carboni no poden ser ni oxidats ni fermentats. Es requereixen sals de L-cisteïna i de ferro per al seu creixement. La prova de l’oxidasa és negatiu o positiu feble. Els nitrats no són reduïts i la prova de la ureasa també dóna negatiu. 

Característiques ecològiques:

La temperatura òptima de creixement es troba entre els 35ºC i 37ºC,  tot i que presenta un rang de multiplicació dels 20ºC als 45ºC. El seu hàbitat natural són llacs, rius i estanys, ja que necessita un ambient aquàtic i càlid; en presència d'aigua i matèria orgànica. S’ha aïllat de les aigües superficials, el fang, de llacs contaminats tèrmicament i rierols. Reservoris arificials (circuits d'aigua sanitaria freda, depòstis, circuits d'aigua sanitaria calenta, torres de refrigeració, condesadors evaporatius, duxes, humificadors).

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Patògen oportunista per als éssers humans, estrictament ambiental. Pot ser causant d’una malaltia lleu o febril, o en concret la Legionella pneumophila és capaç d’ocasionar pneumònia degut a la inhalació d'aerosols amb la suficient carga bacteriana. És doncs, la causant de la malaltia de la legionel·losi. Hi ha mesures de prevenció d’infecció establertes i hi ha empreses que es dediquen a la desinfecció de sistemes de torres de refrigeració i conductes d'aigua.

Pablo Fernández, Natàlia Barceló, Oscar Carbonell, Eva Checa.

Bacillus lincheniformis

Nombre: Bacillus lincheniformis.

Clasificación taxonómica: Firmicutes; Bacilli; Bacillales; Bacillaceae; Bacillus.

Características morfológicas:

Gram positivo, forma alargada (bacilo), tamaños  0.5-2.5 X 1.2-10 µm. A menudo organizadas en parejas o cadena. Móvil por flagelación peritrica. Forma endosporas (ovaladas).

Metabolismo:

Quimiorganotrofo. Catalasa positivo. En condiciones aerobias fermenta glucosa, por la fermentación ácido-mixta obteniendo acetato, 2,3-butanediol, etanol, formiato, lactato, suscinato y piruvato. Si las células son incubadas anaeróbicamente con glucosa y en presencia de nitrato, los productos reducidos y el formiato no aparecen y el acetato es el metabolito más abundante.

Características ecológicas:

Se encuentra en los suelos y en las plumas de las aves. Como productos de fermentación produce una gran variedad de enzimas extracelulares, asociadas a ciclos de los nutrientes en la naturaleza. Su temperatura óptima de crecimiento es de 50ºC, la temperatura óptima de secreción de enzimas es de 37ºC. La capacidad de formación de endospora la hace muy hábil para vivir en diferentes ambientes.

Otras características, aplicaciones o problemáticas:

No contiene plásmidos.

Patología: asociada al deterioro e intoxicación de los alimentos, en muchos casos en alimentos lácteos. Puede causar gastroenteritis. Normalmente está asociada al intestino y tracto gastrointestinal. 

Aplicaciones: gracias a su fermentación, en la que secreta unas proteínas específicas, se intenta poder reciclar plumas de aves para hacer pienso para el ganado. Produce una proteasa usada en detergentes de ropa (puede actuar a pH y temperaturas que dañan menos la ropa). Usada para fabricar el antibiótico “bacitracin”, que inhibe el crecimiento de la propia bacteria.

Pablo Fernández, Natàlia Barceló, Oscar Carbonell, Eva Checa.

Treponema sp.

Nom: Treponema sp.

Classificació: Spirochaetes; Spirochaetes; Spirochaetales; Spirochaetaceae; Treponema.

Característiques morfològiques:  

Bacil helicoidal d’entre 0.1-0.4 µm de diàmetre i 5-20 µm de llargada. Les cèl·lules tenen una morfologia en espiral regular o irregular. Les cèl·lules tenen dos flagels periplasmàtics inserits en cada un dels extrems del cilindre entre la membrana interna i externa. En medi líquid tenen tant moviments rotacionals i translacionals. En medis semisòlids o sòlids les cèl·lules tenen un moviment de serp. No tenen la capacitat de sintetitzar àcids grassos, aminoàcids, cofactors enzimàtics i depenen del seu hoste.

Característiques metabòliques:  

Són éssers quimioorganotròfics fent ús d'una varietat de carbohidrats i aminoàcids com a fonts de carboni i d'energia. Són éssers anaeròbics o microaerofílics.

Característiques ecològiques:  

A causa de les seves característiques no poden viure sense un hoste on allotjar-se. En situacions adverses poden formar estructures de resistència.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:  

Els patògens humans son considerats microaerofílics. Mèdicament són coneguts com a patògens robadors gràcies a la seva falta de proteïnes sintetitzades pròpiament. A causa d'aquesta falta de proteïnes una vacuna és impossible de fabricar-se. És el causant de la sífilis.
L'estructura del genoma és d'un sol cromosoma circular. Conté 1138006 parelles de bases que codifiquen 1041 gens.

Pablo Fernández, Natàlia Barceló, Oscar Carbonell, Eva Checa.

Acidithiobacillus ferrooxidans

Nom: Acidithiobacillus ferrooxidans

Classificació: Proteobacteria; Gammaprotobacteria; Acidithiobacillales;

Acidithiobacillaceae; Acidithiobacillus. 

Característiques morfològiques: 

És un bacteri Gram-negatiu en forma de bacil. Té un únic flagel i té una mida de 0.5 ‐ 0.6 

Acidithiobacillus ferrooxidans. Font: www.omicrono.com

μm d’ample i 1.0 ‐ 2.0 μm de llargada.

Forma associació en 

diplobacils i poc sovint en

cadenes curtes.


Característiques metabòliques:

Gamma‐proteobacteri quimiolitoautotròfic amb capacitat de metabolitzar substàncies

com el ferro i el sofre on transforma els metalls des del seu estat insoluble al soluble. És

acidòfil (pH 1.5 ‐ 2.5) i fixa tant el carboni com el nitrogen de l’atmosfera. 

Característiques ecològiques:

Transforma en àcid sulfúric el ferro i sofre procedents de dipòsits de pirita. Aquest

bacteri es pot trobar a Río Tinto, Huelva, on les aigües del riu contenen elevades

concentracions de metalls degut a l'activitat minera de la localitat, així com tractar‐se

d'un ambient a un pH molt àcid i amb uns nivells d'oxigen molt baixos.

Es pensa que les característiques d'aquest bacteri el fan capaç de sobreviure en

condicions semblants a les de Mart, fet que el fa molt interessant per a l'àmbit de

l'astrobiologia. 

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Capaç de viure a altes concentracions de metalls pesats, molt tòxics per altres bacteris,

és molt útil en processos industrials de biolixiviació (extracció de metalls). La

biolixiviació és un procés biotecnològic consistent en l'ús de bacteris que s'alimenten a

través de l'oxidació de metalls sulfurats, alliberant així els metalls, que són de gran

interès per a la indústria.

També és usat en processos de bioremediació. Presenta una bona capacitat d’absorció

de metalls pesats (bioacumulació) i és útil per a la descontaminació de diferents

ambients.

Pablo Fernández, Natàlia Barceló, Oscar Carbonell, Eva Checa.